A María la eligió Bastet, la diosa egipcia felina protectora del hogar, las madres parturientas y los bebés. Con su ojos de gata tranquila, apuntó directo a su esencia más maternal y en una tarde cualquiera, frente al poco divino ordenador, parió este hermoso poema, que seguro deleitó a la diosa y la tendrá bajo su protección cuando le llegue el momento de ser madre. Pues la sabidura de la Diosa, una vez adquirida, jamás se pierde...
A TU QUE SERÀS
Et dic sense saber-te,
però et conec,
t'imagine,
t'anhele,
fa anys que et porte al cap
i t'enyore al ventre.
Malgrat la meua panxa,
(exagerada segons els creients de la religió de 90-60-90)
i el generalitzat pànic a les estries aquelles...
(també patides des de fa anys),
espere amb deler que el ventre se m'unfle,
que s'òmpliga de tu.
T'acaronaré la galta passant-me la mà per la pell,
el pare et parlarà dels secrets de la terra,
i la mare et cantarà els encants de la lluna.
I sé que ploraré d'alegria en sentir la mar que t'acull regalimant-me per les cames,
el senyal del teu pas al món badant el calze.
També sé del buit infinit, de la gelor a l'ànima,
apareguda en tallar el fil de carn que ens unia,
el tall que m'obliga a compartir-te amb la vida.
No m'importarà.
El teu aliment em pujarà als pits,
l'amor inabastable em recorrerà cos
i els aromes m'inundaran el sexe.
Serem animals
i agrairé com mai l'existència.
Baset es una de mis representación de diosa favorita. Me encanta la imagen que has puesto al principio de ella :)
ResponderEliminarPor desgracia el poema no lo entiendo u.u
¡Armand, cuánto tiempo sin saber de ti!
ResponderEliminarPues es un poema precioso, le pediré permiso a la autora para traducirlo al castellano...